laiogateca/ septiembre 13, 2018/ Blog, educació emocional

Les persones tenim emocions (no som emocions), ens venen de sèrie, això no ho podem canviar, però si que podem gestionar-les millor o pitjor, i el ioga és una eina per aprendre a fer-ho de forma correcte.

Quan sabem gestionar les emocions aquestes generen impulsos constructius; en canvi quan estan descontrolades poden arribar a ser molt destructives, les emocions poden treure el millor o el pitjor de nosaltres

El que fem a les classes de ioga per a nens i nenes és jugar amb les emocions amb la finalitat de conèixer-les i poder-les guiar nosaltres a elles i no al revés. El missatge és clar, les crisis emocionals són passatgeres, “tu no ets el teu cos igual que no ets el teu cotxe, el condueixes igual que guies el teu dit” és una idea que els petits poden entendre, com el fet de que les emocions em poden envair però no em poden fer perdre el control, jo continuo essent jo.

Dit això, com treballem la gestió emocional a La Iogateca?

  • A través de la música: cantar i utilitzar la música ens permet expressar les emocions
  • A través de contes i històries on les emocions son viscudes per altres però és fàcil posar-nos al seu lloc
  • A través de jocs treballem emocions com l’empatia o la pertinença…
  • A través de l’art, que ens permet observar des de la distància, posar color a les emocions que sentim, sentir empatia al sentir el que senten els altres…

No puc marxar sense dir-vos que res d’això té sentit si darrere no hi ha una feina personal nostra, i és que és molt profund el que hem d’oferir als nens i nenes, per això és necessari integrar moltes coses que han de ser i mostrar-se de forma natural com la paciència i la confiança per exemple. No puc voler treballar amb els nens i les nenes la paciència i perdre-la jo mateixa a la primera de canvi, no puc voler que tinguin confiança en ells mateixos i en els altres quan jo no la mostro. Però no val a fer-ho veure, els infants tenen una capacitat de percepció molt més afinada que la nostra i detecten de seguida quan estem fingint, saben quan la confiança ve del cor i quan no.

I ara sí que acabo, amb una frase de José Antonio Marina: “les podem comparar amb el mar (les emocions): no podem alterar les seves marees ni el seu onatge, però podem utilitzar la seva força per navegar”.

 

P.D. Si t’interessa el tema, et recomano un llibre de la Sílvia Palou Vicens titulat “Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infància”.

Compareteix aquest article a les teves xarxes socials
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on Google+
Google+

Leave a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
*
*