laiogateca/ enero 10, 2019/ acompanyament respectuós, Blog, educar el cor, educar la ment, General, ioga per a nens i nenes, llibres

Doncs sí, a les classes de ioga expliquem contes! No importa si els nens i nenes són grans o petits, si venen sols o amb les seves famílies, si és un grup més aviat mogut o un més tranquil, a les classes de La Iogateca sempre, sempre, hi ha una història sàvia per compartir. 


Vaig començar a explicar contes als meus alumnes després de fer la formació de El Yoga Educa, seguint la seva proposta metodològica, i després de veure com gaudeixen els petits (i els grans), el moment de calma que els acompanya, les reflexions que sorgeixen, el interès que desperten… no he pogut més que seguir buscant històries i aprenent sobre la seva màgia.

A tots els nens i nenes els hi agrada que els hi expliquin contes, només cal saber trobar la història adequada i no forçar-los, com tot. A classe saben que el moment del conte (no són més de 5 minuts la majoria de vegades) s’ha d’estar quiet, per això trien la postura que més els hi ve de gust i esperen a que jo comenci. A vegades porto el llibre, però la majoria de cops són històries que jo ja he llegit i rellegit per a poder-les explicar by hearth com diuen els anglesos. Sempre els hi ofereixo la possibilitat de tancar els ulls i veure la història que explicaré a dins del seu cap, però tinguin els ulls oberts o tancats, la estona del conte es fantàstica per introduir la visualització i la interiorització.  

Una consigna importat a l’hora de triar una bona història, que agradi als infants i que els hi arribi al cor (nosaltres ho passem tot per la ment racional, a ells no els hi cal) és fixar-nos en que no es tracti de moralines massa evidents. S’han posat molt de moda els llibres per treballar les emocions o les situacions conflictives per exemple, però “ què és la mort” o “controlar la ràbia” (m’ho acabo d’inventar, espero que no existeixin) no auguren bones històries, són contes pensats i escrits amb el cap, no des del cor o l’esperit (no vull sonar molt mística, però feu la prova)

Un altre punt important a tenir en compte, és que a cada edat hi ha un tipus d’història més convenient:

Els contes populars són fantàstics per a la primera infància, fins als 7 anys. Ara no voldria entrar en debat sobre el tema de les princeses i els prínceps (un altre dia, m’ho apunto), us prometo que jo era anti Blancaneus o Caputxeta, però últimament estic investigant sobre el tema i començo a veure quelcom més enllà dels estereotips de gènere. La lectura de La Sabiduría de los cuentos de Hadas m’està aportant molta llum. De totes maneres, hi ha molts contes populars (millor si són de la cultura pròpia) sense princeses com El Patufet, o el Sabater i els follets.

Les faules són històries ideals per als infants de 8-10 anys, que permeten aprendre a través de les situacions de la vida que experimenten altres personatges. Jo no me’n sabia gaires així que al final em vaig comprar El llibre de les faules de l’Albert Jané d’on trec la majoria d’històries que explico als meus alumnes d’aquestes edats, com deia abans, de memòria.

Les llegendes son per a nens i nenes de 10 a 14 anys. Igual que els contes populars és interessant buscar les llegendes del nostre territori perquè serà més fàcil que els infants hi conectin. Les llegendes ens parlen sobre la superació de les dificultats i ens ajuden a desenvolupar la nostra força de voluntat i la importància de focalitzar-nos en els nostres objectius per a seguir endavant. A mi m’agrada molt explicar llegendes sobre les constel·lacions (sóc de lletres pures i del llatí i el grec el que més m’agradava eren els seus personatges mitològics) i del Pedraforca, però també agafo idees d’un llibre molt bonic titulat Contes catalans retrobats.

Les biografies i contes savis ja són per a adolescents. Les biografies de persones il·lustres com Teresa de Calcuta o Gandhi ens ensenyen sobre la realització del propòsit de vida i ens ajuden a trobar el nostre camí com a persones.

En principi, hauríem de respectar les etapes evolutives dels nens i nenes i oferir-los a cada edat el que estan preparats per a entendre, conèixer i gaudir. No passa res si un nen de 12 anys llegeix o escolta un conte popular o una faula, el fotut no és tornar enrere, el problema és avançar etapes.

Per últim no puc marxar sense parlar-te dels contes il·lustrats, n’hi ha molts i de molts tipus, per això quan n’hagis de triar fixa’t en que les seves il·lustracions siguin clares i acurades, que el llenguatge sigui respectuós, sense gaires paraules, que els missatges siguin, com ja he dit, poc evidents. En general els de l’editorial Kalandraka solen ser una bona opció. Un autor que m’agrada molt i del que tinc forces títols és Eric Carle. Però jo no soc experta en literatura infantil… ja m’agradaria! Així que al final procuro guiar-me per les meves sensacions i emocions, perquè mai porto a classe un llibre que no hagi llegit jo primer.

I tu, llegeixes contes als teus nens? En tenen algun de preferit? Potser et demanen sempre el mateix i no pots canviar ni una coma? Doncs avui la que t’explica una història soc jo (bueno, el Jorge Bucay a través de youtube), espero que el gaudeixis.

Compareteix aquest article a les teves xarxes socials
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on Google+
Google+

Leave a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
*
*