laiogateca/ septiembre 27, 2018/ acompanyament respectuós, Blog, educar el cos, educar la ment, llibres

Avui em ve de gust compartir amb tu aquesta lectura, fa temps que la tenia a la llista de llibres pendents (sí, tinc una llista de llibres pendents) i aquest estiu per fi li va arribar el moment.

T’he de dir que m’ha agradat molt, que ha posat paraules a moltes de les meves idees i sentiments respecte l’educació actual dels nens i nenes i a més m’ha aportat moltes dades extretes a partir de diferents estudis, i és que a vegades (massa sovint) necessitem passar-ho tot pel filtre de la raó i necessitem proves empíriques del que es diu o es fa i els efectes que representa que té, a tu també et passa?

 

No t’explicaré el llibre perquè vull que te’l llegeixis i facis les teves pròpies reflexions, però et comento alguns punts que m’han semblat interessants i que a més encaixen molt bé amb la filosofia de La Iogateca i el tipus de ioga que practiquem a les classes, el Yoga per Educar.

L’autora ens explica com l’admiració és el motor que genera interès en els nens i nenes i per tant és la base de l’aprenentatge, una observació que ja va fer en el seu moment Maria Montessori i que anys més tard ha confirmat la Neurociència. I el punt més interessant d’aquesta idea, és que l’admiració és innata en els infants però que necessiten un entorn que els respecti, a ells i la seva admiració. També destaca com la pèrdua de l’admiració (a edats cada vegada més primerenques per cert) acaba generant adolescents dispersos, hiperactius, amb dificultats per establir vincles, per a respectar l’autoritat o per a gestionar la seva afectivitat.

És dur sentir-ho (llegir-ho), però som els adults els que acabem matant la seva admiració, quan no respectem els seus ritmes, quan no els hi oferim un entorn adequat a les seves necessitats o quan no establim vincles d’amor i confiança.

En el llibre apareix el concepte de sobreestimulació, relacionada amb el món de les pantalles i els problemes que se’n poden acabar derivant: problemes d’aprenentatge, dificultats en l’atenció, la facilitat per avorrir-se, la impaciència, la impulsivitat… Com diu Siegel, els nens i nenes només necessiten “un entorn normal…una quantitat mínima d’estímuls”. És molt interessant observar que no són els infants els que han canviat, sinó el seu entorn; ara, en lloc d’adaptar-nos als seus ritmes i a les seves necessitats, els obliguem a ells a adaptar-se al ritme frenètic de l’entorn

En relació als seus ritmes, l’autora explica la importància de respectar-los, una idea que també compartim, igual que la Rebeca i el Maurcio Wild o el Joan Domenech. És molt bonic adonar-nos de que els nens i nenes tenen la clau de la felicitat: viure amb intensitat i admiració cada moment del present; cosa que a vegades a nosaltres com adults ens pot fer perdre els nervis, com quan tenim presa per anar a alguna banda i el nostre nen/a es queda mirant unes formigues que creuen el carrer, en aquell moment recorda que tan sols està admirant el seu voltant, està vivint el present (nota mental: sortir amb temps de casa)

En aquesta mateixa línia, també es destaca la importància de respectar les etapes de desenvolupament i parla d’un concepte oposat que és la hipereducació, entesa com l’obsessió per avançar etapes cognitives i afectives del nen per a que esdevingui un “supernen”. Quan avancem etapes generem frustració, que pot acabar afectant l’autoestima i entrar així en un espiral de fracàs. Una frase que he trobat molt encertada és que “la infància s’ha de viure quan toca. La infància és com la varicel·la, si no es passa de petit és més greu d’adult”

I per últim, però no menys important, m’agrada la importància que l’autora li atorga a la natura, com la primera finestra d’admiració dels infants i alhora una eina molt valuosa per ajudar-los a recuperar aquesta admiració. Només cal estar una mica atentes per observar l’afinitat natural que tenen els nens i nenes amb l’entorn natural, és la realitat en estat pur, una realitat que no és immediata (com la “realitat” que observen a través de les pantalles), equilibrada, molt en consonància amb els ritmes naturals dels infants.

Ara sí, ja m’acomiado fins a la setmana que ve. Espero haver-te animat a llegir-te aquest llibre de la Catherine L’Ecuyer o si més no que te l’anotis a la teva llista de llibres pendents (si no en tens, aquest pot ser el primer títol).

PD: Et deixo uns altres llibres interessants que he relacionat amb algunes idees d’aquest:

Compareteix aquest article a les teves xarxes socials
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on Google+
Google+

Leave a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
*
*